Bones, la setmana passada va estar plena de bones intencions i bons moments.
Dimarts passat cap a les 18 vaig anar a buscar la Wendy al cole. Allà tots els seus companys de mecanografia em varen començar a cridar, perque la Montse la tutora de la Wendy els hi havia ensenayt fotos del dissabte de la festa de la Coneixença. Quan estava esperan que la Wendy, acabés de fer l'exercici de mecanografia que els havia ordenat la professora, salta una nena molt maca i em diu: " Mireia un dia vindràs a la classe a explicar-nos que feu amb la Wendy??"", i una altra nena em va dir: " Mireia, si un dia anem d'excursió vindràs??", no s'havia ni que dir ni que fer, em sentia molt contetna que nens que no em coneixen de res, els crides tant l'atenció de que jo fes de Mentora, d'una de les seves companyes de classe. Quan la Wendy, va acabar la feina de mecanografia, va tencar l'ordinador i ens vam dirigir cap a la Castanyada del Barri de Can Puig, on ens vàrem trobar amb la Clara i la Irina. Allà les 4 xerravem de les coses que ens agraden i el que no. Mentres xerravem, la Wendy, va començar a pujar els gronxadors d'on xerravem a la distància. Ens varem explicar un munt de coses, que feia a l'Equador a l'escola, quina era la seva assignatura preferida, les mates, ... així fins que les castanyes van estar fetes. Ens vam asseure en un banc, i pel vent que feia, ens van caure totes a terra. Les dues rient perque ens havien caigut les castanyes a terra ja ja ja. Cap a 3/ 4 de 8 la vaig portar a casa seva on vàrem quedar que la vindria a buscar el dissabte a les 10 a casa seva.
LA WENDY JA NO PORTA CUA, S'HA TALLAT ELS CABELLS!!!!
A les dues ens agrada fer el pallasso davant la càmara de fotos.
Dissabte a 3/ 4 de 10, estava desperada a casa meva buscan les claus de casa que les havia perdut, i anava miran el rellotge pensant que arribaria tard a buscar la Wendy. Com que el tema de les claus... no van apareixer... vaig anar a buscar la Wendy. Vàrem estar passejant pels carrers de Banyoles, fins arribar a la Plaça Major, on esperavem dos convidats, la Neus i en Juan Camilo, o Camilo com li agrada que li diguin. Estàvem a la plaça decidint quin era el pla del dia,... perque no anar al Museu Darder??? A tots quatre ens va semblar una idea genial. Estavem mirant els animals, cada vegada trobavem animals més raros. Vam cada boca-abedats amb uns monos, que van de carnestoltes perque porten la cara pintada jaja, també ens vam estar una bona estona trian quina era la papellona més maca de totes. Però el que realment ens va cridar l'atenció fou aquest Stuart Little, escrivint una carta al Darder.
Els dos valents amb un lleó, molt i molt ferotge!!!
A la Wendy li agraden molt els animals, vol ser veterinaria.
Quan varem acabar de veure tot el museu, vam pensar que què millor que anar a donar menjar els ànecs de l'estany. Allà els 4 vam riure molt, veient com es barallaven els ànecs per un troset de pa, jaja.
Llavors la Neus i en Camilo ens van acompanyar un tros cap a casa de la Wendy, mentres caminavem pensavem que feriem a la pròxima setmana. Ja veureu el que vam decidir, en el pròxim blog.
Camilo, Neus i Wendy, el pròxim dia contem quants gossos veiem, perque sabem que a Banyoles n'hi ha un munt!!!
