Quan anavem arriban els mentors, ens fixavem amb les cares dels nens havera quin seria el nostre, i ells exactement el mateix amb nosaltres.
La Judith, una de les meves millors amigues, li vaig demanar que m'acompanyes en aquest dia tant especial per a mi com era coneixa la meva mentorada Wendy. Doncs, quan vam arribar allà, ajudarem a l'Anna a descarregar les begudes del seu cotxe.
Llavors, el regidor començar a fer un petit discurs d'introducció del que seria el matí. desprès dues mentorades ucraineses que repeteixen l'experiència del Rossinyol ens explicaren les seves vivències l'any passat i perque aquest any i tornaven, quan les vàrem haver escoltat, vam mirar un video de l'any passat (on a mi ja s'em acodia coses per fer). Tot seguit el gran moment, el joc de les parelles.
El joc consistia, en que els mentors a un costat de paret i l'altra paret els mentorats. Cada part de la parella portava un tros de mapa, de la residència del mentorat. La menva mentorada, anava una mica perduda tot i saber més o menys com era jo, ja que una amiga seva la Berta li havia dit com era jo més o menys.
Per fi la meva mentorada la Wendy li posava cara, despres de tants dies d'incertesa.
La Wendy és una nena d'equador, té 9 anys però el mes de desembre en fa 10. Li agraden molt les mates i el que no li agrada gaire, perque li costa és el català.... així fins un munt de coses em va explicar. Vaig estar parlan una bona estona amb la seva mare, la seva tutora del cole i la directora del cole, totes em van explicar coses de la nena. Vàrem quedar per demà anar a la Castanyada Popular de Can Puig, el barri on va ella a cole, així l'aniré a buscar a les 18.15 quan surti de mecanografia i anirem a començar l'aventura juntes del Rossinyol.
Fins el pròxim dia!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario